El dia 5 de juliol de l'any 1933, ara fa vuitanta anys, visitaren la ciutat de Tàrrega els germans Antoni, Ramon i Ricard Alsina Amils, desitjosos de poder fer estada a la seva ciutat nadiua després de més de quaranta anys sense visitar-la.

Els tres germans eren nascuts a l'hostal de cal Bassa, posteriorment anomenat Fonda Aleix. El seu pare, Francesc Alsina Forns, esposat amb Petronil•la Amils Ferret, va ser un dels contractistes de les obres del canal d'Urgell, i tenia aleshores sota el seu càrrec més de dos mil treballadors.

La visita dels germans Alsina a la ciutat va suposar tot un esdeveniment per a un grup de persones amb gran sensibilitat per l'art i la cultura en general, ja que es tractava de persones il•lustres en el seu món. L'Antoni Alsina era un afamat escultor i a la vegada acadèmic de belles arts de San Fernando, i el seu germà Ramon, catedràtic d'escultura i pintura a l'Escola de Belles Arts de Barcelona.

La visita a Tàrrega va suposar el contacte previ per sol•licitar la seva participació a l'exposició d'artistes targarins projectada per al mes de setembre d'aquell any, a la vegada que es pretenia que ambdós artistes fessin alguna cessió de les seves obres per al museu targarí i per ornamentar el parc de Sant Eloi i la plaça de Francesc Macià, coneguda popularment com a Pati.

Se sap de la seva breu estada a la ciutat que foren rebuts a la Casa de la Vila per l'alcalde accidental, Salvador Flaquer, i per un grup d'entusiastes, entre els quals hi havia Ramon Novell, Antoni Vidal, Màrius Amigó, Francesc Camps i J. Prenafeta, tots ells en nom i representació de Palestra, els Amics de l'Arbre, Acció Comarcal i Crònica Targarina.

Dinaren a la Fonda Estació per després fer una visita al parc de Sant Eloi, del qual feren grans elogis, i se'ls mostrà el projecte de monument que es volia construir a l'indret de l'antiga bassa de Sant Eloi en memòria d'Àngel Guimerà i Josep Güell, dissenyat per Magí Serés. El seu comentari sobre aquell projecte fou: "Senzill i bonic. Aquest brollador, alegre i rialler, és una preciositat. Sobretot a Sant Eloi, deixeu-hi espais lliures per a l'estatuària, que hi dóna color, i no us descuideu de posar-hi aigua, que és vida". D'aquesta estada al parc, se'n guarda un testimoni gràfic.

De retorn del parc, mantingueren alguna activitat més fins a l'hora d'agafar el tren de tornada a Barcelona. En el comiat, els germans Alsina varen convidar els seus acompanyants targarins a tornar-los la visita a Barcelona, i els feren un últim prec: "Continueu amb entusiasme l'obra d'embelliment de Sant Eloi, car és el millor que teniu a Tàrrega".

El dissabte 28 de juliol, Ramon Novell i A. Morgui es desplaçaren a Barcelona per correspondre la invitació feta pels germans Alsina en la seva recent estada a Tàrrega, amb la finalitat concreta de visitar els estudis d'Antoni Alsina i del pintor Francesc Marsà, així com poder concretar detalls amb ells sobre la projectada exposició d'artistes targarins que se celebraria durant la Festa Major de Setembre.

L'endemà diumenge, els dos targarins desplaçats fins a Barcelona, juntament amb un grup que ja els esperava allí, format pels joves Josep Castellà i Rosa Gené, el pintor Marsà, Ortiz i Magí Serés, varen visitar el taller de Francesc Marsà, instal•lat al carrer de Mallorca, on varen poder apreciar un conjunt de teles destinades a l'exposició del setembre a Tàrrega. A continuació, es varen desplaçar fins al carrer de Santa Tecla, on es trobava l'estudi d'Antoni Alsina. Les parets d'aquell taller eren plenes de pintures i dibuixos. Enmig dels estris d'escultor, s'hi trobaven diferents escultures en bronze, marbre i fusta. Antoni Alsina mostrà als visitants tot aquell conjunt d'obres, i ells van quedar admirats davant d'aquelles veritables joies d'art.

Antoni Alsina, davant els elogis rebuts, els digué: "El que hi ha aquí, tot i que m'ho aprecio molt, per a Tàrrega, els ho deixaré. Així és que ja poden anar triant". Mentrestant, Alsina els ensenyava una altra gran col•lecció de pintures i escultures per portar a Tàrrega.

Morgui, en nom de la ciutat de Tàrrega, es va atrevir a demanar-li una escultura per al parc de Sant Eloi, i Alsina ràpidament li va respondre: "Per a Tàrrega, heu dit? Trieu la que us plagui. Per a Tàrrega, tot".

Va ser d'aquesta manera que Antoni Alsina va cedir per al parc de Sant Eloi una escultura de bronze que havia de figurar enmig del monument a bastir en memòria d'Àngel Guimerà i Josep Güell.

Un cop finalitzada la visita a l'estudi, Alsina va voler mostrar als visitants la seva finca situada al cim del Tibidabo. Tota ella era amarada de poesia, jardins, escultures de marbre i pintures al fresc. Des d'allí es podien divisar a la llunyania les muntanyes de Montserrat i les immenses boscúries del contorn. Aquell paratge va ser el lloc escollit per obsequiar els seus visitants amb un bon àpat.

Més tard es dirigiren cap a l'Estació del Nord els targarins que havien de tornar cap a Tàrrega. Els que es van quedar a Barcelona els desitjaren un bon viatge, i els que retornaven van exclamar: "Us esperem per Sant Eloi!".

La redacció d'aquest escrit ha estat extreta dels articles publicats a Crònica Targarina el 8 de juliol i el 5 d'agost de l'any 1933.

Gràcies a aquests articles, hem pogut saber de la donació d'una escultura de bronze per al parc de Sant Eloi feta per Antoni Alsina, la qual, per diferents vicissituds, fins ara mai hi ha estat situada.

També sabem que es tracta de l'escultura denominada Atleta, que avui dia forma part del fons del Museu Comarcal de l'Urgell, tal com en dóna constància l'article de Crònica Targarina publicat el 9 de setembre de 1933, amb una fotografia de l'escultura i un peu de fotografia que diu: "Atleta, bronze que l'escultor Alsina ofrena a Tàrrega per ésser emplaçat als jardins de Sant Eloi".

La pregunta que ara cal fer-se és: caldrà que passin gaires anys més perquè aquella donació, feta ara fa vuitanta anys, arribi al seu destí? Més encara: per poder honorar el gest d'Antoni Alsina, creiem que s'hauria de possibilitar fer una còpia de l'escultura i que fos emplaçada al parc de Sant Eloi. Creiem que seria un acte de justícia envers el donant i la voluntat expressada que el parc en fos el destinatari. La pregunta que entre tots cal fer-se és si serem capaços de restituir la voluntat d'Antoni Alsina. A aquest interrogant caldrà que l'Ajuntament, el Museu i l'Associació d'Amics de l'Arbre procurem donar resposta.

  Descarrega't l'article.

 
Utilitzem cookies pròpies i de tercers per millorar els nostres serveis i mostrar-li publicitat relacionada amb les seves preferències mitjançant l'anàlisi dels seus hàbits de navegació. Si continua navegant, considerem que accepta el seu ús. Pot canviar la configuració o obtenir més informació al següent link: Més informació
Configuració galetes