Paraules de comiat al Poldo Bonjorn i García. 31 d’octubre 2024
Parlar ara i aquí de la persona del Poldo, per a mi s’hem fa difícil, donada la seva coneixença i amistat conreada al llarg de molts anys.
Tots els aquí presents sabem i coneixem de les seves virtuts, l’estima per la família, per la Núria, la seva esposa, les seves dues filles, que eren les seves ninetes de l’ull, el seu pare, germans, sogres, demés familiars, empleats de l’empresa, amics i coneguts. Tots els presents avui aquí som sabedors dels seus dots d’humilitat, de treball, d'esforç, de companyonia, d’estima per la vida i sempre procurant servir els altres.
Jo que al llarg dels anys hem tingut converses diverses sobre la família, el treball, l’amistat, l’entorn social, sempre he captivat una persona de grans valors, amb una senzillesa exemplar, que defugia de tota mena de protagonisme, això sí, ell era sempre a tot arreu on podia aportar la seva ajuda i amistat.
Recordar els temps difícils que va viure al llarg de la malaltia de la seva estimada mare, a la qual venerava una gran estima i els comentaris elogiosos que sempre li vaig sentir dir sobre ella.
Ha conreat una gran amistat amb els seus coneguts i pròxims de Bell-lloc, el seu poble natal. Sempre tenia paraules pel seu amic, que ell anomenava «el pagés», pel seu oncle, al qual va procurar sempre ajudar en tot i per tot.
Destacar el seu bon fer i bon tarannà amb el personal de l’empresa, que tants mals de caps li van suposar, i que amb un gran esperit d’esforç i treball va procurar superar.
Reconèixer el seu mèrit i compromís amb la seva ciutat d’acollida, Tàrrega, mitjançant la seva col·laboració a la Junta dels Amics de l’Arbre, en la qual des de el 2010 ha estat el seu vicepresident.
No va escatimar mai el seu treball personal i la seva dedicació a aquesta entitat, per fer que el parc de Sant Eloi fos un emblema per a Tàrrega.
Del seu pas per la Junta Directiva, tots els que hem tingut el goig de compartir la seva amistat i dedicació, el recordarem sempre com aquella persona senzilla, disposada, amb un bri de ironia, que ens irradiava a tots.
Son tantes i tantes les coses elogioses que es poden dir de tu Poldo, que es faria interminable aquest parlament. Només expressar que ha estat un exemple per com ha suportat la seva malaltia, amb unes ganes immenses per superar-la i mirant de plantar-li cara. Malauradament no ha estat possible.
Finalment recordar a la seva esposa Núria i filles que han gaudit d’un marit excepcional i d’un pare exemplar, del qual en poder estat ben orgulloses.
Poldo, tal com diu el recordatori, has passat a l’altra banda, nosaltres des de la banda en que no et tenim, et recordarem sempre amb una gran estima, per què te ho mereixes, per l‘exemple que ens has deixat de la teva estima i amistat. Que el Bon Déu t’aculli al paradís i puguis gaudir ja de l’amor de la teva estimada mare.
Parlar ara i aquí de la persona del Poldo, per a mi s’hem fa difícil, donada la seva coneixença i amistat conreada al llarg de molts anys.
Tots els aquí presents sabem i coneixem de les seves virtuts, l’estima per la família, per la Núria, la seva esposa, les seves dues filles, que eren les seves ninetes de l’ull, el seu pare, germans, sogres, demés familiars, empleats de l’empresa, amics i coneguts. Tots els presents avui aquí som sabedors dels seus dots d’humilitat, de treball, d'esforç, de companyonia, d’estima per la vida i sempre procurant servir els altres.
Jo que al llarg dels anys hem tingut converses diverses sobre la família, el treball, l’amistat, l’entorn social, sempre he captivat una persona de grans valors, amb una senzillesa exemplar, que defugia de tota mena de protagonisme, això sí, ell era sempre a tot arreu on podia aportar la seva ajuda i amistat.
Recordar els temps difícils que va viure al llarg de la malaltia de la seva estimada mare, a la qual venerava una gran estima i els comentaris elogiosos que sempre li vaig sentir dir sobre ella.
Ha conreat una gran amistat amb els seus coneguts i pròxims de Bell-lloc, el seu poble natal. Sempre tenia paraules pel seu amic, que ell anomenava «el pagés», pel seu oncle, al qual va procurar sempre ajudar en tot i per tot.
Destacar el seu bon fer i bon tarannà amb el personal de l’empresa, que tants mals de caps li van suposar, i que amb un gran esperit d’esforç i treball va procurar superar.
Reconèixer el seu mèrit i compromís amb la seva ciutat d’acollida, Tàrrega, mitjançant la seva col·laboració a la Junta dels Amics de l’Arbre, en la qual des de el 2010 ha estat el seu vicepresident.
No va escatimar mai el seu treball personal i la seva dedicació a aquesta entitat, per fer que el parc de Sant Eloi fos un emblema per a Tàrrega.
Del seu pas per la Junta Directiva, tots els que hem tingut el goig de compartir la seva amistat i dedicació, el recordarem sempre com aquella persona senzilla, disposada, amb un bri de ironia, que ens irradiava a tots.
Son tantes i tantes les coses elogioses que es poden dir de tu Poldo, que es faria interminable aquest parlament. Només expressar que ha estat un exemple per com ha suportat la seva malaltia, amb unes ganes immenses per superar-la i mirant de plantar-li cara. Malauradament no ha estat possible.
Finalment recordar a la seva esposa Núria i filles que han gaudit d’un marit excepcional i d’un pare exemplar, del qual en poder estat ben orgulloses.
Poldo, tal com diu el recordatori, has passat a l’altra banda, nosaltres des de la banda en que no et tenim, et recordarem sempre amb una gran estima, per què te ho mereixes, per l‘exemple que ens has deixat de la teva estima i amistat. Que el Bon Déu t’aculli al paradís i puguis gaudir ja de l’amor de la teva estimada mare.