Aquest any, en què commemorem el centenari de la nostra entitat, és bo recordar l'homenatge que ara fa noranta anys la ciutat de Tàrrega va retre al president fundador de l'Associació d'Amics de l'Arbre, Bonaventura Amigó i Pellicer.

Havien transcorregut quatre anys d'ençà de la seva mort, succeïda el 16 de març de 1919, quan als actes programats per a la Festa Major de Maig del 1923 es va incloure un homenatge a tres figures importants, dues d'elles d'àmbit local i una altra d'àmbit nacional, i se'n va programar la celebració per al 15 de maig. Es tractava de rendir un merescut homenatge a les figures de Bonaventura Amigó i Pellicer, el pare escolapi Carles Perelló i Secanell i Josep A. Clavé i Camps, fundador dels cors de cantaires de Catalunya, coneguts arreu com a "cors d'en Clavé".

L'acte d'homenatge al mestre Amigó va tenir lloc aquell dia 15, a partir de les set de la tarda. La comitiva, formada per autoritats i convidats, va sortir de la casa consistorial, i en formaven part, entre d'altres, l'exalcalde de Lleida, Humbert Torres; els fills de l'homenatjat, Josep, Esteve i Màrius, i altres familiars, així com la Junta Directiva dels Amics de l'Arbre, la comissió de festes i una representació dels antics deixebles del malaguanyat mestre, del cor La Lira i de la banda municipal.

En arribar tota la comitiva a la plaça de les Acàcies, que estava guarnida amb banderes catalanes, des de dalt d'una tribuna, l'alcalde pronuncià unes paraules, tot dient: "Ciutadans, Tàrrega, agraïda a l'obra del mestre Amigó, li dedica aquest homenatge". A continuació, enmig de forts aplaudiments, va procedir a descobrir el bust del mestre, emplaçat damunt d'un elegant pedestal on es va fer constar la data del natalici i de la defunció, a més de la inscripció com a fundador de l'Associació i la data de l'homenatge.

Humbert Torres, en nom de la família, pronuncià un eloqüent i emotiu parlament en què donà les gràcies al poble de Tàrrega per aquella iniciativa, tot recomanant als targarins que tinguessin sempre present la vida exemplar de l'educador d'infants que s'estava homenejant. Atesa la gran quantitat de gent que es va aplegar a l'acte, el cor La Lira i la banda municipal es varen veure incapacitats per fer les respectives actuacions, motiu pel qual l'alcalde va donar per acabat l'acte anunciant que a partir d'aleshores la plaça de les Acàcies passaria a ser "plaça del Mestre Amigó".

La descripció de l'acte ha estat extreta quasi en la seva totalitat de la narració que en va fer el setmanari Crònica Targarina, núm. 89, de 19 de maig de 1923, el qual creiem que és prou explícit.

Per a aquest homenatge, la ciutat va crear una comissió que va ser l'encarregada de planificar la festa i de promoure la recaptació, per subscripció popular, del cost del bust i el pedestal erigits en memòria del mestre Amigó.

Avui, gràcies a les dades recollides pel setmanari Crònica Targarina corresponent a l'any 1923, núm. 86, de 28 d'abril; núm. 88, de 12 de maig; núm. 90, de 26 de maig, i núm. 93, de 16 de juny, podem conèixer en detall el nom dels donants i les quantitats donades que permeteren costejar la totalitat de les despeses del bust i el pedestal, les quals ascendiren a la totalitat de 1.100 pessetes.

Així, doncs, en vista de les dades que consten a Crònica Targarina, podem afirmar que el cost total va ser finançat íntegrament per subscripció popular, tal com testimonien les quatre relacions de donants publicades. La primera correspon al 28 d'abril, amb un total recaptat de 95,50 pessetes; la segona correspon al 12 de maig, amb un import recaptat de 257,50 pessetes; la tercera pertany al 26 de maig, i el total detallat ascendeix a 80,50 pessetes, i l'última és del 16 de juny, amb un import recaptat de 666,50 pessetes. La suma d'aquests quatre imports dóna just el total de les 1.100 pessetes que va costar fa noranta anys bastir el monument al mestre Amigó al parc de Sant Eloi. Amb l'aportació d'aquestes dades, creiem que pot quedar esvaïda aquella llegenda que de vegades hem sentit segons la qual no es va poder costejar en la seva totalitat el monument al mestre Amigó per subscripció popular, de manera que va haver-hi algú (o alguns) que a títol personal va acabar de fer-se'n càrrec.

Per a tots aquells que sentin curiositat per conèixer els noms de les persones que faciliten les relacions de donants abans esmentades, els convidem a consultar els exemplars enumerats de Crònica Targarina. Diversos d'ells podran comprovar amb satisfacció com algun dels seus avantpassats va col•laborar a possibilitar l'aixecament d'aquell monument tot just fa aquests dies noranta anys.

Una sardana anomenada L'aplec de Sant Eloi

L'Agrupació d'Amics de la Sardana de Tàrrega ens ha fet saber que el proper dia 12 de maig, dins els actes programats del trentè aniversari de l'aplec de sardanes al Pati, tindrà lloc l'estrena de la sardana L'aplec de Sant Eloi, de Simó Giribet Puig (1914-1983).

Simó Giribet va néixer a Cervera un 19 d'agost. Heretà del seu pare, Jaume Giribet, l'interès per la música, de manera que cursà estudis de composició a l'acadèmia Molinari de Barcelona. Aconseguí un gran domini del trombó, el violí, l'acordió i, en gran manera, del piano, del qual va ser un notable virtuós. Com tants d'altres de l'època, va veure alterats els estudis per la guerra incivil del segle passat. Un cop acabada aquesta, passà a residir de nou a Cervera, on va entrar a treballar al despatx del notari Lluís Hernàndez Palmés, atès que no podia viure de la carrera musical.

Més tard, va col•laborar amb el notari Lluís-Maria Roca-Sastre Moncunill, amb destí a la plaça de Cervera. L'any 1968 es traslladà a Barcelona, acompanyant aquest mateix notari al seu nou destí. Portat per la nostàlgia i el record de la seva ciutat nadiua, de la Segarra i de l'Urgell, l'any 1977 va compondre, entre d'altres, la sardana L'aplec de Sant Eloi.

Associació d'Amics de l'Arbre

  Descarrega't l'article.

 
Utilitzem cookies pròpies i de tercers per millorar els nostres serveis i mostrar-li publicitat relacionada amb les seves preferències mitjançant l'anàlisi dels seus hàbits de navegació. Si continua navegant, considerem que accepta el seu ús. Pot canviar la configuració o obtenir més informació al següent link: Més informació
Configuració galetes