Per a parlar de la creació de l'Associació dels Amics de l'Arbre, cal fer-ho en el marc del context social i polític molt determinant de la societat targarina de principis del segle XX.

Cal tenir molt present el moment històric que vivia la ciutat de Tàrrega. Feia només vint-i-nou anys que havia rebut el títol de ciutat, fet succeït l'any 1884. Aquest canvi de categoria social va repercutir en favor dels idealistes del moment que aspiraven al millorament social a través de la modernitat i la renovació de costums i hàbits socials.

L'arribada a Tàrrega de l'orde dels pares escolapis el mateix any de 1884 va suposar un nou focus de formació científic i cultural per a la ciutat, que anys a vindre seria un fogar de persones formades i amb coneixements mercantils per emprendre moltes de les activitats econòmiques que sorgiren en l'àmbit ciutadà.

Un nucli de la societat targarina va saber aprofitar les grans construccions hidroelèctriques que s'estaven construint aquells anys a les conques dels rius Flamisell i Noguera Pallaresa, per crear empreses i negocis per abastir aquelles grans obres que s'estaven executant en el Pirineu. El seu punt de partida era l'estació de ferrocarril de Tàrrega.

La creació l'any 1905 de la Cambra de Comerç i Indústria de Tàrrega tingué molt a veure en la promoció del comerç i la indústria local, tot vetllant per l'important sector agrícola de la zona. Des d'aquesta entitat són constants les propostes fetes a organismes superiors per a la creació de nous regadius en favor de l'agricultura de la zona, mitjançant la regulació de les aigües del riu Segre. Així mateix no es defalleix a sol·licitar millores a les vies de comunicació existents i en la petició de crear-ne de noves.

L'any 1910 la celebració a Tàrrega del XIII Congrés Agrícola Català Balear va suposar per a la ciutat la manifestació d'un gran esdeveniment que al llarg dels dies 15 i 16 de maig d'aquell any es va viure a tots els nivells socials. En les ponències que s'hi van presentar es fa una forta incidència en la necessitat de la regulació de les aigües del riu Segre per a regs així com en la necessitat d'una major forestació de nous espais del territori.

La celebració d'aquest Congrés va entusiasmar en gran manera una bona part dels seus organitzadors i aquests van proposar de deixar una petjada d'aquella manifestació al peu de la serra de Sant Eloi amb la construcció de la font del Congrés. Aquesta font va ser l'inici de totes les actuacions posteriors realitzades al parc de Sant Eloi.

En el context polític local, tot i les contínues picabaralles ideològiques del moment que en l'àmbit municipal es produïren, la ciutat anava avançant en les seves activitats comercials, industrials i culturals.

És en aquest context en què tot un conjunt de persones de la ciutat es troben aquells anys immersos en diferents nivells de responsabilitats i en els diferents camps socials de Tàrrega.

Majoritàriament eren persones amb conviccions catalanistes, amb una gran voluntat regeneracionista del país i amb una estima més que considerable per tot el pertanyent a la nostra ciutat. És amb aquests ideals a servir que es troben un grup de persones entre les quals hi ha el mestre Bonaventura Amigó i Pellicer, el Josep M. Segarra i Vives, els germans Antoni i Josep Viciana i Salvadó, el Josep Flaquer i Capdevila, l'Eusebi Perelló i Secanell, els germans Baldomer i Josep Güell i Guillaumet, el doctor Ramon Carulla i Carulla , el Josep Garriga i Martí, que es proposen fundar l'Associació d'Amics de l'Arbre.

El seu propòsit és clar: conrear i divulgar els seus ideals amb un gran esperit de servei a través del treball personal i col·lectiu i amb el compromís de transmetre els valors i l'estima pels arbres, la pràctica de l'esport com a font de salut i l'estima en general de la natura.

No es por entendre, sense el context social i polític abans descrit, la iniciativa fundacional de la nostra entitat. Totes les persones que ho van propiciar es pot ben dir que van ser avançades a la seva època, amb una visió preclara en la consecució de la gran transformació de l'erma serra de Sant Eloi, en el bell parc que avui dia gaudeix Tàrrega, la comarca i les Terres de Lleida en general.

Mai podrem agrair suficientment a les persones fundadores de la nostra entitat el servei prestat a la ciutat de Tàrrega i la transmissió dels seus valors i estima pels arbres, el país i la natura. Valors que en el moment actual cal que mirem d'emfatitzar de nou per a bé general de la societat actual.

Jaume Aligué i Escudé
President de l'Associació d'Amics de l'Arbre