Sr. Bonaventura Amigó i Pellicer (anys 1913-1919)

Va ésser el president fundador de l'Associació d'Amics de l'Arbre. Va néixer a Torà, la Segarra, l'any 1850 i era mestre d'escola com el seu pare. Va cursar els seus estudis a l'Escola Normal de Lleida on es graduà, després d'haver fet una brillant carrera. Algunes de les seves destinacions com a mestre foren: Foradada, Ponts, Bell-lloc d'Urgell i l'Espluga Calva. A mitjan de 1906 és nomenat mestre de Tàrrega i anys més tard, és el director de l'escola pública de nens de Tàrrega. Com a mestre, va desenvolupar una pedagogia propera a l'Escola Moderna de Ferrer i Guàrdia, emmirallant-se en l'evolució pedagògica avançada de països com Suïssa i Alemanya. Va concebre la seva tasca de docent al servei dels nens fent-ne de la seva professió la pedra angular del seu amor i estima pels infants.

Tenia una convicció profunda dels beneficis que el contacte amb la natura té en l'educació i en el perfeccionament dels nens. La seva estima per la naturalesa l'empeny a portar tot sovint els nens a fer classes al defora, amb predilecció per la serra de Sant Eloi. No és gens casual que el mestre Amigó impulsés la creació de l'Associació d'Amics de l'Arbre per, a través de l'entitat, procurar la transformació de la serra de Sant Eloi en el parc forestal de la ciutat. La seva ambició és compartida per altres persones algunes de les quals seran les que esdevindran membres fundadors de l'Associació.

Bonaventura Amigó i Pellicer era republicà, maçó, lliurepensador i catalanista. Es va casar amb la targarina Dorotea Rojals i Piqué (1853-1924), del seu matrimoni en van néixer quatre fills, Josep, Esteve, Màrius i Daniel, aquest últim va morir l'any 1908 a l'edat de 19 anys.

Segurs de l'interès que suscita poder conèixer les persones que juntament amb Màrius Amigó figuren a l'acta fundacional se'n fa un esment de cadascuna d'elles per a major coneixement general i divulgació.

• Josep M. SEGARRA i VIVES
  Va néixer a Tàrrega l'any 1885, cursà els estudis de batxillerat i comerç a l'Escola Pia de la ciutat. Professionalment es dedicà al negoci de bigues i ferros a l'engròs, fundat a Tàrrega pel seu avi. Va casar-se amb la manresana Maria Purificació Soler i Terol, d'aquest matrimoni en van néixer cinc filles, Empar, Dolors, Concepció, Teresa i Montserrat. L'any 1913 formà part de la Junta Directiva fundacional com a vicepresident primer. Va ser alcalde de Tàrrega l'any 1918. Va morir prematurament l'any 1921.
   
• Josep VICIANA i SALVADÓ
  Va néixer a Tàrrega l'any 1858, casat en primeres núpcies amb Maria Fàbregas i Castellà, va contraure segones esposalles amb Petronel·la Fontanet. Regentava un taller de calçat situat al carrer de Vilanova. Va esdevindre un dels grans promotors de la forestació de la serra de Sant Eloi formant part de la primera Junta Directiva com a vicepresident segon. Fou membre destacat de la Lliga Catalanista de l'Urgell i la Segarra. Fou regidor de l'Ajuntament de Tàrrega i des de la seva condició com a tal, va procurar sempre comprometre l'ajut municipal al parc de Sant Eloi.
   
• Josep FLAQUER i CAPDEVILA
  Va néixer a Tàrrega l'any 1861, exercí de comerciant i es va casar amb Celestina Bonell i Prats. Va ser membre fundador de l'Associació d'Amics de l'Arbre ocupant el càrrec de tresorer a la primera Junta Directiva. Va ser regidor municipal. És l'autor de la redacció del document informatiu a favor de la capitalitat comarcal de Tàrrega elaborat l'any 1932 pels seus profunds coneixements en agronomia pràctica i meteorologia.
   
• Eusebi PERELLÓ i SECANELL
  Nasqué a Tàrrega el dia 30 de maig de 1876, fill de Josep Perelló i Soler i Maria Secanell i Torredeflot, germà de Ramon, Esperança i Carles, aquest últim va ser pare escolapi i pintor. Casat l'any 1901 amb Antònia Salvadó i Flaquer, va ser pare de tres fills, Antònia, Magí i Josep. Home de gran empenta comercial i d'aptituds artístiques i creatives. Va transformar la teuleria familiar en una fàbrica de mosaics i pedra artificial. Formà part de la Junta constituent dels Amics de l'Arbre, celebrada el 23 de febrer de 1913. Col·laborador, entre altres, del primer president. Fou el constructor de la carassa que era el suport de la primera font del parc i que avui dia es troba instal·lada a la font dels Amics de l'Arbre. Morí a Tàrrega el 16 de setembre de 1944.
   
• Josep GÜELL i GUILLAUMET
  Va néixer a Tàrrega l'any 1872 en el si d'una família modesta. Va tenir quatre germans, Baldomer, Víctor escolapi, Maria i Neus, aquesta casada amb Magí Pera i Roca. Juntament amb el seu germà Baldomer i el seu cunyat Magí Pera van ser figures importants del catalanisme targarí del primer terç del segle XX. Va casar-se amb Maria Roca i Lamarca, d'aquest matrimoni en van néixer tres fills. Les seves activitats foren les de llibreter, músic, escultor i el conreu de la pintura decorativa. L'any 1927 es va proposar descobrir les arrels arquitectòniques i artístiques de l'ermita de Sant Eloi i en formulà una reconstitució dels seus elements originals. Va ser l'impulsor de l'Orfeó Nova Tàrrega del 1901, compost només per veus masculines i del definitiu del 1915, que ja era mixt. Güell en serà el mestre indiscutible, i el converteix en la primera massa coral de les terres nord-occidentals. Gràcies al seu prestigi l'any 1926 l'Orfeó Nova Tàrrega va fer una actuació al Palau de la Música Catalana. També destacà com a compositor musical. Va morir l'any 1930. L'any 1952 es va erigir un monument a la seva memòria al parc de Sant Eloi.
  Va ser membre fundador de l'Associació d'Amics de l'Arbre i va formar part de la primera Junta Directiva com a vocal.
   
• Ramon CARULLA i CARULLA
  L'any 1882 va néixer a Tàrrega. Era metge igual que el seu pare Francesc de S. Carulla i Arrufat. Es va esposar amb Anna Timoneda i Bosch. Va exercir la seva professió com a metge a la clínica Nostra Senyora del Remei que va inaugurar a Tàrrega el doctor Calvet de Barcelona.
  Les seves activitats socials en el camp de la cultura giraren entorn de la melomania i en el camp polític va ser un catalanista de la Lliga. La seva afecció per la música va fer que fos soci fundador de l'associació Wagneriana de Barcelona i a escala local va ser un dels promotors del segon Orfeó Nova Tàrrega, ocupant el càrrec de vicepresident de la primera Junta.
  Va ser membre a la primera Junta Directiva de l'Associació d'Amics de l'Arbre ocupant una vocalia. Va ser un gran enamorat de la natura i de tot allò que l'envolta.
   
• Josep GARRIGA i MARTÍ
  Era un dels mestres d'obres local més conegut. Prestà els seus serveis i coneixements a l'obra del parc de manera altruista. Va formar part de la Junta Directiva fundacional com a vocal.
   
• Agustí AGUILAR de FERRER
  Era natural de Solsona. D'ofici escrivent, l'any 1906 era veí de Manresa i passà aquest mateix any a residir a Tàrrega. Aquí es va casar amb la targarina Adela Soteras i Morera, que era vídua, l'any 1908. El febrer de 1913 substituí com a secretari de la Cambra de Comerç i Indústria de Tàrrega Josep Fabregat i Balagué, en ser nomenat aquest delegat de l'oficina de la Caixa de Pensions de Tàrrega.
  Va ser el primer secretari de l'Associació d'Amics de l'Arbre i com a tal va tenir l'honor de redactar la primera acta de la Junta Directiva el 23 de febrer de 1913.
  Va morir a Tàrrega el 24 de gener de 1924.
   
• Baldomero GÜELL i GUILLAUMET
  Va néixer a Tàrrega l'any 1877. Era germà de Josep Güell. El seu ofici va ser el de llibreter i va regentar el seu negoci de llibreria al carrer de Santa Anna fins a la seva mort, l'any 1918. Per aquest fet, després passà a regentar la llibreria el seu cunyat Magí Pera, casat amb Neus Güell. Va ser un significat catalanista del seus temps.
  És membre fundador de l'Associació d'Amics de l'Arbre l'any 1913 i formà part de la Junta Directiva amb el càrrec de vicesecretari.

Seguint les principals actuacions del mandat del president Bonaventura Amigó, podem dir que un cop va ser constituïda la primera Junta Directiva, el primer acord pres serà l'anunci de la reunió d'una Junta Extraordinària, que se celebrà el 17 de març de 1913. En aquesta reunió s'acordà nomenar president honorari de l'entitat el senyor alcalde de la ciutat.

Era tal el neguit de la Junta Directiva per començar a fer obres al parc, que per a la festa de Pasqua de l'any fundacional ja es pensà a poder tenir arranjats alguns camins i placetes i l'adequació d'algun o altre indret per a plantar-hi flors.

Igualment es va acordar fer una edició del Reglamento, que no és altra cosa que els estatuts de l'entitat. També es posà en marxa la inscripció per a nous socis.

Per a la festa de Sant Eloi, l'1 de desembre de 1913, se celebrà la primera festa de l'Arbre al parc, organitzada per l'Associació i es va aprofitar l'ocasió per presentar-se en societat.

L'any 1914, en l'acta de l'u de gener, es parlà de les obres que es duien a terme a la serra de Sant Eloi i es fa menció expressa d'una plantada feta d'arbres. En l'acta del 5 de juliol d'aquest mateix any, s'hi fa constar que amb les plantacions fetes s'ha aconseguit l'embelliment d'una part de la serra i dels espais d'esbarjo.

El 14 de juliol de 1914, el president Amigó va sol·licitar a l'Ajuntament la utilització de l'habitatge de l'ermita per posar-hi un guarda que tingui cura i vigili les plantacions del parc a més de l'ermita.

L'any 1915, el dia 3 de gener, se celebra l'Assemblea General i es fa la primera renovació de la Junta Directiva. Es mantenen en el seus càrrecs totes les persones fundadores de l'entitat el 1913 a excepció d'Eusebi Perelló i Baldomero Güell, que són substituïts per Josep Sala i Pàmies i Magí Pera i Roca. Aquest assumeix la secretaria que fins a la data havia exercit Agustí Aguilar de Ferrer.

L'acta del 31 de gener ens parla de la reunió ordinària on s'hi fa constar una petició feta per Josep Viciana perquè siguin nomenats presidents honoraris de l'entitat els senyors Leonci Soler i March i Josep Matheu, ambdós diputats per la Lliga Catalanista.

A l'acta del 30 de juny de 1915 hi consta la demanda que fa l'Associació a l'Ajuntament d'un permís per poder instal·lar al parc un quiosc-glorieta, i que la seva explotació aniria a càrrec de Pere Rubiol, per al període de 20 anys.

El 13 de desembre del 1915 s'avança la celebració de l'Assemblea General que hauria correspost fer el mes de gener del 1916. Els motius de tal avançament rauen en el fet de poder-se nomenar una comissió especial perquè vetlli per les noves plantacions. Són escollits per a formar-ne part els socis Viciana, Sala i Magí Pera.

La comissió designada va assolir el seu repte d'organitzar la festa de l'arbre del 1916, que es va celebrar el dia 16 de maig i es té constància que s'hi varen plantar aquella jornada uns 6.000 pins.

A l'acta del 6 d'agost de 1916, Josep Viciana proposa nomenar soci de mèrit de l'entitat Tomàs Pera i Roca, enginyer forestal, per la seva contribució a la repoblació de la serra de Sant Eloi.

A partir d'aquesta acta i fins a la mort del mestre Amigó no es té constància de l'existència de cap altra acta de l'entitat que pugui donar testimoni de les activitats dutes a terme al parc.

Amb tot, se sap a través del llibre d'actes municipal que, en data 4 de novembre de 1916, l'Associació va demanar al consistori una subvenció per a pagar 3.000 pins comprats i per fer les plantacions corresponents.

La festa de l'Arbre de l'any 1917 no es va poder celebrar al parc amb escolars, per culpa d'una forta passa de xarampió que va impedir celebrar la festa. La plantada la va fer aquell any la brigada municipal.

L'any 1918, el president Amigó es va adreçar al consistori municipal, presidit aleshores per Josep Maria Segarra i Vives, per demanar una subvenció per a poder reparar l'enderroc de la font del Congrés, per a la replantació i conservació d'arbres i per a un vigilant per al parc els diumenges a la tarda d'estiu.

El 16 de març de 1919 es va produir la defunció de Bonaventura Amigó i Pellicer, primer president de l'Associació d'Amics de l'Arbre.

A la seva mort, els trenta socis inicial de l'obra ja eren uns setanta-cinc, que pagaven una pesseta al mes per tal de possibilitar la transformació de l'erma serra de Sant Eloi en un parc.

La tasca empresa pel mestre Amigó es pot dir que va ser pregonar l'amor i l'estima per la natura i liderar la transformació de la serra de Sant Eloi en bosc, jardins, fonts i passeigs per a gaudi i esbarjo dels ciutadans targarins.

Per la seva estima i record, l'any 1923 es va erigir al parc un monument a la seva memòria.