Sr. Màrius Amigó i Rojals (anys 1920-1936)
Màrius Amigó i Rojals, president entre els anys 1920 i 1936
Va ser elegit president el 2 d'octubre de 1920, succeint al seu pare Bonaventura Amigó. Cal destacar que entre la presidència del seu pare i la seva, l'Associació d'Amics de l'Arbre va ser presidida pels Amigó el primer quart de segle de la seva existència.
Des de l'inici va optar per la renovació de les persones que formaven la Junta anterior al seu nomenament donant pas a noves incorporacions de persones com Manuel Perenya, Josep Ortiz, Magí Manonelles Isanda, Antoni Escribà Roca i Ramon Sauret Bonjoch. De l'anterior etapa només en varen quedar el metge Ramon Carulla, Josep Güell i Magí Pera.
L'any 1920 es va donar per acabada l'obra de construcció del dipòsit d'aigua per a reg dels arbres i plantes del parc d'acord amb l'acordat per la Junta el mes de juny d'aquell mateix any. La seva construcció va ser costejada en part per subscripció popular i amb altres aportacions fetes per l'Ajuntament.
L'any 1921 la Junta Directiva va sol·licitar una subvenció de 500 pessetes a l'Ajuntament i els serveis d'un guardià per als dies de festa a la tarda.
Aquest mateix any, per acord de la Junta s'estableix la quota social mínima en una pesseta per als nous socis.
L'any 1921, el 3 de novembre, el president fa una visita a l'alcalde sol·licitant les obres de millora i assentament de les tres torrasses que hi ha a l'entorn de l'ermita de Sant Eloi, ja que aleshores es trobaven en una situació ben decadent. Tot i considerar els Amics de l'Arbre aquesta obra de vital importància, serà qüestió d'anys fins a veure resolta del tot la seva problemàtica.
L'any 1922 se celebra la festa de l'Arbre al parc amb diverses plantades.
Sota el mandat del president Màrius Amigó, l'any 1922 es va iniciar la construcció dels dipòsits d'aigua de la ciutat al pla de la serra de Sant Eloi i la seva construcció va anar a càrrec del constructor local Ramon Sala Llobet.
L'any 1923, d'acord amb l'Ajuntament, la festa de l'Arbre se celebra de nou al parc amb una plantació d'uns 800 arbres adquirits per l'Associació.
Dins aquest mateix any l'Associació es va subscriure a la recent apareguda revista local Crònica Targarina que amb el pas del temps serà l'eina adequada que ajudarà a la divulgació de l'obra de l'entitat al parc de Sant Eloi.
A començaments d'aquest mateix any s'inicià una subscripció popular entre els deixebles del mestre Amigó i els seus amics amb la finalitat de poder erigir al parc un monument a la seva memòria. Els Amics de l'Arbre hi van fer una aportació de 150 pessetes. El monument va ser inaugurat el dia 15 de maig de 1923. Del cost real d'aquest monument no se'n té constància i tal com s'ha dit va ser bastit per subscripció popular. Tot i ser les aportacions fetes considerables, varen resultar insuficients per a costejar-ne la totalitat. Se sap que un exalumne del mestre Amigó, Josep Solé Noró, va ser qui finalment hi va posar de la seva butxaca els diners pendents del seu cost.
Aquest mateix any es donen per acabades les obres iniciades l'any 1922 de millora i conversió d'una de les torrasses en miranda gràcies a la munificència de Josep Trepat i Marcel·lí Ricart.
Aquests dos joves eren companys, que aleshores s'hostatjaven a la pensió el Serenito, l'actual cal Ponet. Temps més tard, l'un seria el gran industrial fundador de les indústries Trepat Galceràn i l'altre el consoci dels Badies, fundadors dels magatzems de teixits La Estrella.
L'obra sufragada va permetre comptar amb un mirador excel·lent sobre la ciutat i poder divisar el paisatge comarcal cap a les terres de Verdú, la Bovera, Ciutadilla, Sant Martí de Maldà, Maldà, la serra del Tallat i d'altres.
L'any 1923 es van fer unes escales per millorar l'accés de pujada a l'ermita de Sant Eloi.
Aquest any, però, es va haver de lamentar l'aparició de bastants pins joves amb la guia trencada, alguns d'arrencats i d'altres de mutilats.
El setembre de 1923 es va declarar la dictadura de Primo de Rivera. Aquest fet va provocar que l'activitat de l'Associació s'esllanguís al llarg dels quatre anys següents, tot i que es van continuar donant les atencions necessàries als arbres i plantes del parc per al seu creixement adequat.
Coincidint amb la proclamació de l'estat dictatorial el monument erigit al mestre Amigó va ser enderrocat d'amagat per alguns extremistes. Es van poder recollir les restes i van ser conservades al llarg d'uns anys al jardí dels fills del mestre.
L'any 1927 es tornen a redactar les actes de l'entitat i en la del dia 7 d'abril d'aquest any s'hi fa constar la desaparició del llibre d'actes primer de forma misteriosa.
També s'hi descriu la renovació de càrrecs i la incorporació de la nova Junta Directiva.
És aquest mateix any que es fan les obres de construcció que permeten unir les dues torrasses de sol ixent i de migdia.
Fruit de la campanya endegada a favor d'erigir un monument al parc a Àngel Guimerà es fa un dipòsit de 2.266 pessetes en un compte obert a la banca Segarra.
Com a compensació dels seus treballs de confecció de plànols i dissenys per al parc es va liquidar l'import de 50 pessetes a Josep Güell.
Aquest any l'Ajuntament, a sol·licitud dels Amics de l'Arbre, impedeix el pas de cavalleries i carros pels passeigs del parc. A la vegada es demana a l'Ajuntament que faciliti a Pau Arrufat, jardiner del parc, les funcions de guarda jurat per a dins de tot el perímetre de la serra de Sant Eloi.
En vista de la manca d'ajudes de part de l'Ajuntament vers el parc, es va fer una recollida de signatures entre els veïns i entitats de la ciutat per tal de reclamar a l'Ajuntament un augment de pressupost destinat a les finalitat de l'Associació d'Amics de l'Arbre.
Per a la festa de l'arbre del 1927, que es va celebrar el 20 de febrer, es va rebre una donació de 400 pins per a ser-hi plantats.
L'any 1929 es va acordar la compra d'alguns bancs de fusta per situar-los al parc així com l'adquisició d'arbres per a plantar.
Aquest mateix any la Junta Directiva fa una carta d'agraïment a Mn. Jaume Serra, rector de la parròquia de Tàrrega, per la seva donació d'unes lloses de pedra per a fer bancs al parc.
L'any 1930 cau la dictadura de Primo de Rivera i és nomenat alcalde de la ciutat Ramon Sala Llobet, antic membre de l'entitat i i un entusiasta col·laborador amb el parc.
Fruit de la disponibilitat de l'Ajuntament d'ajudar a l'Associació a tirar endavant els seus projectes es realitzà la reestructuració dels camins principals del parc i també es proposà la transformació del camí de baix, que separava les eres del parc, en un passeig. Totes aquestes millores s'aconseguiren amb el suport de la brigada municipal fent-se càrrec l'Ajuntament de les seves despeses.
Aquest mateix any es va sol·licitar al terratinent Josep Sanrama, propietari de la finca i l'eral a tocar de la via del tren amb la parcel·la on hi ha situada la font del Congrés, la cessió d'un pas a través de la seva propietat per tal de poder fer-hi una avinguda com a entrada principal al parc des de el carrer del Segle XX. Aquesta petició no va prosperar en considerar Josep Sanrama que es veurien afectats greument els seus interessos.
De la millora de relacions entre l'Ajuntament i l'Associació en va ser fruit l'assignació d'una subvenció de 5.000 pessetes per a millores del parc per a l'exercici de 1930 a la vegada que l'Ajuntament designava dos representants municipals per a formar part de la Junta Directiva de l'entitat. Les persones designades van ser el banquer local Francesc Segarra Vives i el comerciant Antoni Elies Gomà.
És a partir d'aquest any que les actes de l'entitat es van tornar a redactar en català, un cop acabada l'època dictatorial de Primo de Rivera.
L'any 1931 a la festa de l'arbre van ser plantats 1.100 pins i es van col·locar al parc 12 bancs més de fusta.
A l'abril d'aquest any es va proclamar la República i és quan es tornà a reposar el bust i el monument al mestre Bonaventura Amigó al parc, que havia estat enderrocat a l'època dictatorial de Primo de Rivera.
El 6 d'abril d'aquest any, el president posa en coneixement de la Junta Directiva el projecte de monument que es vol dedicar a Àngel Guimerà pensat per a situar-lo a la plaça de la Bassa. Aquest projecte, obra de l'arquitecte tarragoní Josep M. Pujol i de Barberà, no es valorà com a adequat per ser bastit al parc en no trobar suficientment atractives les seves línies d'estil gaudinianes, fet que propicià no poder comptar amb el suport suficient per a tirar-lo endavant.
Aquest mateix any l'Associació va rebre una proposta municipal per si es volia fer càrrec de l'atenció i cura dels jardins de la plaça Macià amb unes condicions del tot no favorables a l'entitat. La discussió de la proposta es va anar allargant fins que se'n posposà la seva viabilitat.
L'any 1933 es va acordar fer una plantació d'arbres a l'entorn de l'ermita i l'ornamentació de la plaça.
Aquest any l'Associació va rebre una deixa de la senyora Narcisa Freixes de 250 pessetes a benefici del parc.
Es compren 10 bancs més de fusta per situar-los al parc.
El dia 1 de desembre el president posa a consideració de la Junta un plànol per a la urbanització de la plaça de la Bassa.
L'any 1935, el 14 de gener, se signà entre l'Ajuntament i l'Associació un contracte que conté diferents apartats en els quals un d'ells diu que l'Associació tindrà cura de tot l'arbrat i jardineria de la ciutat. En un altre es diu que es fa a l'Associació la concessió expressa de tota la part comunal de la serra de Sant Eloi per tal que l'entitat hi pugui fer les plantacions i arranjaments que es proposa en els seus estatuts. Aquest document va signar-se entre l'alcalde, Baldomero Trepat Galceràn, i Màrius Amigó Rojals de part dels Amics de l'Arbre.
De ben segur que les activitat dutes a terme sota la presidència de Màrius Amigó devien de ser moltes altres de les descrites anteriorment, d'acord amb les actes que es troben a l'entitat.
Ben bé es pot afirmar que l'etapa de les diferents juntes directives presidides per Màrius Amigó es van veure afectades per l'activitat política desenvolupada els anys de la seva presidència, que van estar marcats per diferents esdeveniments socials ben difícils, només cal considerar la proclamació de l'època dictatorial de Primo de Rivera, la caiguda de la monarquia, la proclamació de la segona república i la guerra civil dels anys 1936 al 1939. Tots aquests esdeveniments afectaren d'una manera o altra la vida de les persones i les activitats de les entitats, amb una repercussió que causà més aviat esdeveniments poc falaguers al parc de Sant Eloi. Tot i així l'empenta, la constància i la dedicació personal de Màrius Amigó i el de les persones més afins a ell a la tasca de cuidar i vetllar pel parc van possibilitar la continuïtat i l'obra de l'Associació dels Amics de l'Arbre, juntament amb la tasca anònima de molts escolars targarins educats en el transcurs d'aquells anys a estimar els arbres i les plantes.