L'any 1940 es nomena una junta gestora de l'entitat per posar en moviment altra vegada l'Associació dels Amics de l'Arbre després de l'aturada que va suposar la guerra civil del 1936 al 1939.

La presidència d'aquella junta va ser confiada a Magí Manonelles i Isanda. Va presidir l'Associació al llarg de deu anys. Va acceptar ser president perquè era un enamorat de les flors i les plantes en general.

De la seva presidència han quedat escrites 16 actes que recullen les activitats, més o menys, del seu mandat. En aquesta primera etapa el van acompanyar com a vicepresident Antoni Elies i Gomà i com a secretari Ramon Sauret i Bonjoch. Tots tres ja havien format part de juntes anteriors.

Magí Manonelles, era una persona bondadosa, ben plantada, elegant, tot ell respirava seny i delicadesa. Amant de no fer gaire enrenou. La seva parla era suau i tothom l'escoltava i seguien les seves orientacions.

Sota el seu mandat els jardins del parc mai havien fet tant goig. En principi ja va procurar nomenar un cuidador per al parc al qual se li pagaria un sou de 325,- ptes. mensuals i tindria dret a l'habitatge adjunt a l'ermita, així com a una parcel·la per fer-hi hort.

L'any 1942 va procurar recuperar una altra vegada la celebració de la festa de l'Arbre. Es van plantar arbres a la pujada des de la via fèrria fins a tocar a la font del Congrés i sobre la plana alta del parc, a les parcel·les posteriors als dipòsits d'aigua. (Avui dia l'indret del davant del corral de les aus).

A finals de l'any 1943 es van adquirir arbres i es planten als dos accessos al parc, el de la via fèrria i el de la carretera d'Agramunt. Es realitzen les plantacions sense esperar la celebració de la festa de l'Arbre.

És important remarcar la gran amistat que el senyor Manonelles va mantenir amb Josep Sanrama Brugués per més endavant resoldre un greu conflicte amb aquest sobre la propietat d'uns terrenys seus entorn del parc.

Durant el seu mandat va rebre una donació especial de part de Miquel Clarisó de cal Lloca, persona resident a Barcelona, però que era nascut a la casa de l'ermità. Va ser l'any 1943 quan aquest va fer donació d'una imatge de Sant Eloi per a l'ermita en substitució de la que havia estat destruïda a la guerra.

És a l'any 1944 que en la reunió del 14 de febrer, el senyor Manonelles posa sobre la taula la proposta de realització de la font dedicada al Mestre Güell. El seu projecte va ser confiat a Miquel Martí i Florensa, en data 18 de febrer i en data 15 d'octubre Miquel Martí ja el té enllestit. Aquest no va voler cobrar res pels treballs del projecte.
El 24 de febrer de 1944 va caure una gran nevada de més d'un metre i mig d'alçada, que va fer grans estralls entre l'arbreda del parc així com va propiciar la caiguda del mur de la placeta dels Enamorats. Aquesta va ser refeta posteriorment pel guarda ermità Jaume a la vegada que es va decidir fer-hi una font.
L'any 1944 es van plantar rosers d'enfilar per a cobrir la cova de la font del Congrés.
També l'any 1944 va nàixer Nueva Tárrega, que serà a partir d'aleshores una eina de divulgació de la feina que es va fent al parc.

L'any 1945 Magí Manonelles incorpora a la seva Junta Directiva dues persones de gran vàlua per als interessos del parc es tracta de Jaume Trepat i Andreu, exalcalde de la ciutat i de Josep Sanrama i Brugués, amic personal i propietari de l'eral que li havia estat arrabassat a la guerra civil.
Durant l'any 1945, aprofitant les filtracions d'aigua dels dipòsits d'aigua potable de la ciutat, es va fer una font d'estil gaudinià, que tot seguit l'instint popular va batejar com a font de la Guitarra per la similitud amb aquest instrument musical de la forma de la seva bassa. Es va inaugurar per la festa de Sant Eloi d'aquell any.
El 28 de desembre de 1945 es van començar a plantar els xiprers a l'entorn dels dipòsits d'aigua de la ciutat.
Va ser l'any 1945 que es plantà davant de la porta d'accés a l'ermita la creu de terme procedent del camí de Balaguer.

L'any 1948 els plàtans i d'altres espècies arbòries plantades amb anterioritat l'any 1943 a la pujada de la font del Congrés s'estan morint i caldrà procedir a canviar-los tots.

A l'acta del 5 de novembre de l'any 1949 hi consta que a causa de la perllongada sequera dels últims anys, es troba tot tan ressec que no es farà cap altra plantació de moment. És aquesta acta que per primera vegada després de la guerra es torna a redactar en català.

El 3 de febrer de 1950 en Magí Manonelles fa saber a la junta directiva la seva voluntat de dimissió. El seu relleu es va produir el 5 de març a l'assemblea general ordinària celebrada a la casa de la vila.

El senyor Manonelles es retira després d'una decàda a la direcció del parc plena d'encerts i de realitzacions, farcides totes elles per dificultats prou evidents si es té en compte que el seu mandat l'exercí a la primera decàda, tot seguit després d'acabada la guerra civil del 1936 al 1939 en què les penúries i mancances de tot en general foren prou manifestes